Primers auxilis
És
curiós com, de vegades, termes que ens semblen completament catalans i que
estem tips de sentir a tort i a dret resulten impossibles de trobar a les obres
catalanes de consulta. Això és el que passa, per exemple, amb la forma cuperosi,
que els lectors de l’àmbit de la dermatologia potser deuen conèixer força bé.
La cuperosi fa referència a una reacció acneïforme inflamatòria de les
zones de rubefacció de la cara, i sobretot del nas, que es caracteritza per
l’aparició d’eritema, pústules i telangièctasis i, en alguns casos, hipertròfia
de les glàndules sebàcies. La raó de no documetar el terme en català és ben
simple: cuperosi, en realitat, és una denominació francesa. Justament la
gran influència del francès en el sector de l’estètica ha fet que cuperosi
s’hagi estès sobretot entre els esteticistes i, potser de retruc, entre els
metges més propers a aquesta àrea. En francès s’ha d’escriure couperose
i en català, tal com documenten les obres de medicina, el terme correcte és rosàcia,
paral·lel al castellà rosácea i a l’anglès rosacea.
A
banda de poder fer servir aquests mots simples, i atès que es tracta d’un tipus
d’acne, podem optar igualment per denominar la rosàcia amb una
forma composta i més descriptiva, paral·lela també en diferents llengües: en
català, acne rosàcia; en francès, acné rosacée; en castellà, acné
rosácea i en anglès, acne rosacea (del terme llatí). En aquest cas,
només hem de parar atenció a una qüestió que sovint provoca errors: en català acne
és un mot pla i no agut (la vocal forta és la a i no la e) i, per
tant, no du accent gràfic.